En l'acte d'homenatge a Josep Serra i Farré del passat 7 de gener (la Riba any 1995), el fotògraf i escriptor vallenc en Pere Català i Roca, durant la presentació de la reedició del Manual del Cuiner, féu donació a la Biblioteca-Museu que porta el nom del Predilecte fill de la Riba, de diversos documents del seu pare, en Pere Català i Pic, es tracta principalment de correspondència privada entre aquest i el Sr. Serra. En destaquen dues cartes que reprodueixo en el present article; la importància dels escrits rau en què són una notícia puntual de l'estiu de 1949 sobre la inauguració de l'edifici al qual s'ha fet donació dels escrits. En aquella època en Josep Serra i Farré feia quatre anys que era mort i dos amics el recordaven gratament i alhora en dibuixaven alguns perfils biogràfics. El que va encetar el diàleg fou en Joan Mora i Adsarà des de les Arenes, lloc del municipi de Castellar del Vallès. En Joan va néixer a la Riba el 16 de juliol de 1875, entre altres càrrecs fou Diputat al Parlament de Catalunya durant la II República. Podeu consultar més dades biogràfiques d'aquest ribetà a "El Brugent" setembre de 1990 núm. 88 pàgina 17, article que publicà en Josep M. Martorell i Sánchez. En Joan Mora en aquella ocasió es posava en contacte amb l'amic en Pere Català i Pic per demanar-li que el representés espiritualment en l'acte d'inauguració de la biblioteca i que després l'informés d'aquell esdeveniment, explicant-li diferents anècdotes i vivències amb l'amic comú Sr. Serra. El fotògraf vallenc en Pere Català i Pic (1889 - 1971), era fill de Pere Català i Serra, cuiner, de la Riba; exercia la professió de fotògraf a la seva ciutat i, posteriorment, l'any 1932 s'establí a Barcelona continuant en el món de la fotografia i ampliant horitzons en l'art publicitari que en fou un dels pioners a casa nostra, no trigà gaire en contestar a l'amic després de la festa. Se’n conserva un esborrall fet a mà i amb ratllades. Per tant a la transcripció hi manca la puntuació i la corresponent depuració ortogràfica que el Sr. Pere degué imprimir, sens dubte, en l'escrit original.
“Les Arenes 27 juliol 1949
S. En Pere Català
Distingit amic, anys enrere, en vida del que fou excel•lent ribetà i dilecte amic nostre en Josep Serra Q.E.P.R., quan s’apropava la festa major del nostre poble, jo acostumava escriure-li una “ribetana” que subtitulava “fragment de la història contemporània de la Riba”.
Unes vegades eren records de la infantesa, altres descripció de les costums d’aquella època o del paisatge etc... etc...
En compensació de les meves “ribetanes”, el dia de la festa major, l’amic Serra, per telèfon em feia sentir les gralles i així des de Les Arenes –lloc de la meva residencia a l’estiu- podia escoltar les alegres matinades que no se perquè tenien la virtut de fer-me espurnejar els ulls.
Després ens saludàvem cordialment:
“Per a vos i tots els ribetans, bones festes amic Serra”
“Y per a vos i els vostres bon estiu amic Mora” i quedava trencada la comunicació.
Veritat que feia bonic aquella comunió patriòtica?
Però veus ací que varies causes totes elles alienes a la nostra voluntat aquella filigrana espiritual deixà de produir-se per sempre més.
Primer una bogeria col•lectiva emmetzinà la consciència dels homes, després, l’exili de qui subscriu i per últim el traspàs del que fou el nostre inoblidable amic.
I han passat festes majors sense que jo escrivís cap “ribetana”ni l’amic Serra em saludes per telèfon aquella diada.
Aquest any, la festa major de la Riba té un caràcter extraordinari, ja que demés de les acostumades festes, s’inaugurarà la biblioteca que el malaguanyat patrici llegà al seu poble, i jo aprofitant l’avinentesa de que vos estareu present en aquell acte vull demanar-vos que m’hi representeu espiritualment. A la vegada, intentaré escriure una petita “ribetana” –la darrera- en homenatge al patrici desaparegut.
Si alguna vegada algú escriu la biografia del malaguanyat amic –que jo crec no ha de mancar qui l’escrigui- trobarà material fàcil per omplir pàgines i més pàgines si sap copsar i descriure el patriotisme i jo diria el ribetanisme d’aquell benemèrit patrici. I dic si sap copsar el patriotismes perquè el seu no era de gestes ni de fets memorables però si humà comprensiu i sobretot desinteressat.
Una de les vegades que jo vaig visitar el meu poble un ribetà vell em digué: “xiquet, en Serra és molt ric però també molt interessat” –textual-
Era interessat per vosaltres ribetans. Per assegurar-vos un tros de pa quan fóssiu vells i perquè avui poguéssiu inaugurar aqueixa biblioteca.
En Serra era un ribetà de soca i arrel com vulgarment es diu.
Fos allà on fos i parlés amb qui parlés als cinc minuts de conversar-hi us havia de parlar de la Riba.
Per ell no hi havia cap poble tant pintoresc, ni muntanyes, ni fonts com les de la Riba, ni riu com el Brugent.
De la Riba ho coneixia tot. Els homes i les cases i hauria pogut escriure el que podríem dir-ne la petita història de la Riba durant un segle perquè ja de jove prenia notes del que li comptaven els vells d’antany i sabia di les de tots els ribetans del seu temps.
No fa molts anys em dedicà un quadern en el qual hi consten els motius de totes les cases de la Riba en l’època de la nostra infantesa.
Gràcies a ell el nostre poble ha estat visitat per escriptors, artistes, poetes, polítics, industrials etc... i gracies a ell a la Riba s’hi publicà un periòdic i es creà el Foment del poble de la Riba.
He dit que el seu patriotisme en vida no era de gesta però la seva darrera voluntat !o, paradoxa! Ho es tant que mereix ésser esculpida en el cor de tots els ribetans.
Y com a final d’aquesta darrera “ribetana” ací va el relat d’un fet que ell m’havia explicat.
Una vegada es trobava a Anglaterra on havia anat per un afer relacionat amb l’industria hotelera. S’apropava la festa major de la Riba i l’afer no es resolia. Comptà el temps que tardaria en el viatge i sense resoldre l’afer agafà el vaixell i el dia 29 de juliol a la nit es trobava a la plaça de la Riba escoltant les gralles i conversant amb uns quants ribetans del seu temps. Així era l’amic Serra. En pau reposi.
Les Arenes 27 juliol 1949
Joan Mora
Amic Català perdoneu-me la llauna que us he dat. Tinc la seguretat que no us l’esperàveu.
M’agradaria saber com va anar l’acte de la inauguració de la biblioteca.
Suposo que em deixareu veure alguna fotografia.
Per si voleu dir-me alguna cosa la meva adreça és: J.Samaranch para Joan Mora. Castellar del Vallès provª de Barcelona.
No us descuideu de saludar a l’amic Martorell i esposa (1).
Passeu unes bones festes.
Ben afectuosament.”
“Sr. Josep(2) Mora a Les Arenes
Amic, En arribar a La Riba el dia de la inauguració de la biblioteca en Josep Martorell em lliurà la vostra sentida carta que fou per a mi una agradosa sorpresa. He vist en ella una ribetana més reflexa del sabor del terrer que cova en els cors dels homes que com en Serra i el Cardenal q.e.p.r. i vos q. visqueu molts anys, fóreu actors i espectadors de la vida ribetana dels darrers setanta anys.
Ja sé que heu de sentir la nostàlgia del passat però no ha de servir de consol veure que la saba sanitosa de la vostra generació ja deix amb la biblioteca una llavor que pot fer renéixer aquelles virtuts de pau i amor, que vosaltres sentireu amb una fortitud que el jovent materialitzat d’avui desconeix.
Vaig trobar a mancar la vostra presència amic Mora car sé que no hauríeu pogut reprimir unes llàgrimes de goig i d’emoció. Vaig trobar a mancar la presència d’un alcalde que com a representant del poble acceptés com a ric galardó aquesta deixa d’un home que volgué viure com a misser per tal d’honorar la vellesa i enaltir la cultura del seu poble. Vaig trobar a mancar aquella franca alegria que sempre somreia en els llavis d’en Serra i aquella parla seva tan ribetana i tant biològica.
Però hi vaig reconèixer el compliment d’una voluntat testamentària portada a les darreres conseqüències que honora a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i amb ella a la persona del nostre comú amic Sr. Solà (Lluís Solà i Escofet) que n’és zelós i virtuós subdirector. No puc deixar de reconèixer i lloar l’actuació del Director Dr. Luño (Enrique Luño Peña) que féu un brillant parlament enaltint les figures del Cardenal Gomà que té allí reunides les obres completes i del memorable patrici que no volgué deixar la fortuna a la seva família consanguínia perquè família seva considerava a els ribetans.
L’amor d’en Serra al seu poble es un cas exemplar.
Vos i jo sabem com en Serra era d’interessat però també d’altruista. Vos i jo en coneixem les virtuts i els defectes i podem repetir aquella frase del Dant: Un bell morir tota la vida honora.
Jo sé que en Serra si fos a fer voldria tornar a deixar executors testamentaris a la Caixa de Pensions malgrat les rencilles familiars que ja es van esvaint i se que donaria per ben sofertes aquelles abstencions que el feien guardar en un pot les puntes de cigar per a tornar-les a fumar.
La vostra carta amic la vaig ensenyar al senyor Solà i va agradar-li molt però no va ésser llegida en l’acte perquè només van parlar ell que el va obrir el Dr. Luño que feu el discurs de fons i el representant de l’arquebisbe de Tarragona que el tancà.
Jo espero que en aquell local que és la joia i l’honor de La Riba s’hi puguin arxivar algun dia els vostres escrits com s’hi ha col•leccionat els del Dr. Gomà i per tant us commino amic Mora com a fill que sóc de ribetà a que escriviu i col•leccioneu tots els records de la vostra infantesa i joventut. Així mateix voldria que tots els ribetans formats i per a formar s’agrupessin en el si de la biblioteca per a trobar-hi aquella espiritualitat que excitava els sentiments patriòtics d’en Serra.
I com m’agradaria d’acompanyar-vos a La Riba i fer-vos de cicerone sinó del poble que coneixeu de la biblioteca-museu que no somnieu. Per a donar-vos-en una idea us incloc unes fotos que hi vaig fer i ja sabeu que em teniu a la vostra disposició.
També us incloc una prosa narrativa que malgrat ésser escrita per una ploma esquerdada com la meva se que us emocionarà. Aquesta però hauríeu de tornar-me-la. Potser algun dia es publicarà.
I prou amic Mora. Cordialment vostre.
P.D.
El Sr. Solà m’ha dit que us ha tramés uns quants programes de la festa d’inauguració. Els suposo en el vostre poder. Rebeu les seves salutacions.
Pere Català i Pic”
Notes:
1. Es refereix a Josep Martorell i Ribé i a la seva esposa Maria Adsarà i Català, de Cal Mariquildo.
2. En comptes de Jose hi ha de dir Joan, un fixament que en l’original degué quedar resolt.
En Joan Mora i Adsarà en el seu escrit li deia al seu amic que escrivia l’última ribetana, i en Pere Català li demanava en la contestació, a que escrivís i recollís tots els seus records de la infantesa i joventut per guardar-los a la Biblioteca-Museu Josep Serra i Farré, però segons esmenta en Josep M. Martorell, en l’article d’”El Brugent” apuntat al principi del text, en Joan Mora traspassà aquell mateix any de 1949, per tant aquest desig es veié truncat.
Ramon Gavarró
Article publicat a “El Brugent” març de 1995 número 138.
